Resultats o assaborir el procés. Tu tries què gaudir.

Els experts en xarxes probablement dirien que no tinc una estratègia o un cronograma editorial. I sí, ho tinc. Però escriure ocupa un percentatge important del temps... i la inspiració -com s'anomena la meva empresa, Inspirant Equips- ocupa un altre igual o més gran.

En la inspiració, cada persona és un món, cadascú té el seu moment del dia, el seu hàbit, el seu ritme... En el meu cas, neix del que observo en transitar la vida i, sobretot, de l'experiència. El meu moment és al matí, en solitud, prenent un bon cafè.

Aquesta setmana ha estat intensa. He treballat en cada projecte -individual o col·laboratiu -com si fos únic, posant especial energia a treballar una licitació al costat d'un gran equip. "Segueixes allà davant l'ordinador?" Era una pregunta que em feien a casa; i ara, en aprofundir en l'àmbit de la neurofelicitat entenc que aquest nivell de concentració, absorció, energia i gaudi, no és casual, el temps quan t'agrada el que fas passa sense que gairebé te n'adonis. Si a més ho comparteixes amb un equip, el plaer és infinitament més gran.

Els bons equips són com el cafè: poden ser intensos o suaus, calents i fumejants o freds com el gel, amb matisos especials. Les persones cafeteres com jo, ho entendran. Però el que és indiscutible és que sempre deixen regust.

I aquest regust -intens i agradable- em va portar a una reflexió: Què és més important, el procés, els resultats intermedis o el resultat final?

Des de la perspectiva de negoci, la resposta és clara: el resultat importa. La qualitat, la puntualitat i el retorn són claus, sens dubte, però gaudir del procés ho és més.

Quan parlo de procés, em refereixo a aquest conjunt d'activitats i decisions que transformen entrades en resultats – o inputs en outputs per als qui se senten més còmodes amb anglicismes.

La intensitat de la setmana, especialment els dos últims dies, em va deixar exhausta. Tant, que divendres a la tarda, després de treballar, vaig decidir caminar 10.000 passos perquè no tenia energia ni per aixecar peses.

Mentre caminava, amb els cascos posats i la música que sempre m'acompanya, intentant soltar en cada pas el cansament del dia, la meva ment no deixava de fer-se una pregunta:

Gaudim realment dels processos o funcionem en pilot automàtic?

Perquè això de viure l'aquí i l'ara... És real o només frases de tassa d'esmorzar?

Pas a pas, connecto amb diferents experiències laborals en que en vaig centrar més en el resultat que en el camí. Quantes experiències viscudes. Quants aprenentatges. Quants projectes apassionants, a més, amb molt bons resultats. Quantes persones amb les quals he viscut moments únics.  I potser, en el fragor de la "batalla", no érem conscients de com n'era d'extraordinari el moment. De com cada pas, ens influïa i ens construïa individualment i com a equip.

Avui visc cada projecte amb més seguretat i amb el compromís de sempre, aportant activament, compartint idees i opinions. Alhora, procuro fer-ho des de la humilitat: obrint espais de confiança per entendre noves perspectives, contrastant idees, aprenent de cada persona i de cada moment.

L'experiència m'ha donat criteri, però també la certesa que sempre hi ha alguna cosa nova que aprendre i que incorporar. Al final, he comprès que cada experiència construeix el que som, cada lloc, cada projecte, cada formació i molt especialment cada persona i cada equip intercanvien empremtes que contribueixen al creixement professional.

Mentre tot això succeeix... la vida també passa: assaborir-la és imprescindible.

I és que del que es tracta és de com transites aquest trajecte mentre persegueixes el resultat. Perquè el resultat arriba -o no-, però el procés sempre passa, i és just on succeeixen les coses realment importants, on aprens, t'equivoques, creixes, interactues i et relaciones.

El resultat és un moment, i per suposat que és molt important, però el procés és on transcorre la vida. Si poguéssim tornar enrere, aprofitaries més alguns instants?

Tornant a la caminada, el meu cervell va connectar amb els llocs per on he passat com a directiva, connectava amb els diferents equips amb els quals vaig tenir la sort de compartir temps i espai. El focus en resultats en ocasions no ens feia adonar en aquell moment de l'atractiu del projecte, dels moments viscuts, dels processos grupals experimentats, de les anècdotes, de rialles, nervis compartits...

Aquesta setmana no sé encara el resultat final de tota la feina feta, però, si d'alguna cosa estic segura és que he estat molt present, he après, he compartit, he patit i he gaudit, i és que, com diu el meu volgut amic i company Arón, al qual vull dedicar aquest article -perquè ell és com el bon cafè-, tots dos coincidim en el plaer que suposa posar tota la carn a l'arròs: "donar-ho tot” i fer-ho amb passió, però també amb molt d'esforç. No sabem fer les coses a mitges, i això és entrega i entusiasme.

Els projectes acaben, canviem d'empreses i d'equips o ens canvien, els objectius es compleixen o es reajusten, però la forma en què ho vius... això és el que et construeix, és el que marca la diferència.

El resultat valida, però el procés ens transforma.

Així que deixo una pregunta a qui llegeixi això:

Estàs esperant que arribi el resultat per sentir satisfacció... o estàs sent capaç de trobar-la mentre avances?