Com et sents en els grups?

El mirall social: per què no ets la mateixa persona en tots els grups

És molt probable que en alguna ocasió hagis sentit que la teva manera de ser i d’actuar era diferent en funció del grup del qual formaves part. No, no són imaginacions teves, és una cosa que passa i està vinculada a diferents teories que intenten explicar el perquè d’aquest fenomen. No és qüestió d’incoherència, no és falsedat, és qüestió d’adaptació al context social.

Abans de continuar llegint l’article, pregunta’t: “com ets tu?”, i reflexiona també “quina versió de tu et permeten els grups dels quals formes part?”.

Existeixen diferents teòrics de l’àmbit de la psicologia social que, durant dècades, han investigat sobre el comportament intragrup.

Com tota teoria, aquestes propostes han estat recolzades, qüestionades i complementades per altres enfocaments.

Entre conceptes i teories podem intentar explicar-nos per què som o per què ens comportem de diferents maneres en diferents grups.

Teoria de la identitat social

Henri Tajfel, psicòleg social, va desenvolupar a la dècada dels 70 la teoria de la identitat social, que molt resumidament ens diu que una part de la nostra identitat prové dels grups als quals pertanyem. No ets tu qui canvia, és el mirall social en el qual et veus.

Si formes part d’un grup on et sents una persona valorada, o et sents similar a la resta, et sentiràs més forta, segura, o dit en paraules col·loquials, “més tu”.

Si, per contra, formes part d’un grup on et perceps diferent de la resta, o en el qual et sents inferior, probablement et sentiràs més petit o petita, sentiràs inseguretat i aquest fet segurament tindrà impacte en les teves accions o en la teva presa de decisions.

John Turner, psicòleg social i col·laborador de Tajfel, va desenvolupar la teoria de l’autocategorització, en la qual explicava com, en determinats escenaris, deixem de pensar com a individus i pensem en clau de grup.

La comparació social

León Festinger (1954) va plantejar la teoria de la comparació social, en la qual ens explica que constantment ens comparem amb els altres, encara que no tinguem la voluntat de fer-ho.

Si ens envoltem de persones que percebem com més dominants, segures o fortes, pot afectar-nos inconscientment fent que ens sentim més prudents o fins i tot menys capaços. Curiosament, en ocasions aquesta prudència pot ser interpretada com a manca de predisposició o d’iniciativa… res més lluny. Quantes vegades una persona a qui s’ha canviat de grup sembla una altra totalment diferent?

Quan, per contra, ens percebem en una posició més favorable, la nostra confiança augmenta i, amb ella, molt probablement la nostra manera d’interactuar dins del grup, en el qual aportarem amb més freqüència. És una cosa automàtica, passa sense pensar, gairebé de manera inconscient.

L’efecte estatus dins del grup

En tots els grups es creen jerarquies implícites, és a dir, aquelles que no són “explícites”, lideratges naturals que per carisma o reconeixement ocupen la posició i també més espai.

La resta dels components s’hi adapten… o no; pot haver-hi persones que es tornin més prudents i silencioses en un grup i, en canvi, siguin més expressives en un altre grup on senten que tenen el mateix o més pes.

Però també passa que persones que semblen líders naturals ho són fins que surten del seu entorn habitual. Ets líder… o el teu grup et fa semblar-ho?

Conformitat social o ajustar-me per encaixar

Solomon Asch (1951) va estudiar com podem arribar a ajustar el nostre comportament per tal d’encaixar en un grup, podent arribar fins i tot a canviar d’actitud o d’opinió. Aquí obriríem una caixa interessant, perquè entraríem en altres camps: estils de comportament humà; forma de gestionar els conflictes; presa de decisions…

Concepte de seguretat psicològica

En aquest cas, parlarem no d’una teoria, sinó d’un concepte que s’utilitza molt en l’àmbit de les organitzacions. Fa referència a com expressem la nostra opinió o les nostres idees en funció del grup del qual formes part.

Si és un entorn en què consideres que estàs segur, sents aquesta llibertat i expansió per manifestar-te. En canvi, si no sents que formes part d’un entorn segur i tens la percepció que la teva opinió o idees seran jutjades o criticades, pots fer tot el contrari: contraure’t i tancar-te com una ostra.

En qualsevol cas, tot i que les teories estan destinades a ser qüestionades i debatudes, observar tants factors que poden influir en una persona ens porta a ser més cautelosos a l’hora d’etiquetar. Ens convida a observar de manera més conscient els integrants d’un grup, ja que el nostre comportament no es basa únicament en la personalitat, sinó en la interacció entre l’individu i el seu entorn.

“El grup al qual pertany un individu és el terreny essencial per a les seves percepcions, sentiments i accions.” – Kurt Lewin