Hi ha coses bones que arriben als 50

Vull compartir amb vosaltres com m’inspiro. Sí, «Inspirant Equips», que vaig crear ara fa gairebé cinc anys, també necessita moments i muses per escriure, crear i reinventar-se...

El meu millor moment del dia per escriure és al matí, ben d’hora, al meu estudi. A l’hivern, quan encara persisteix la foscor; a l’estiu, quan la finestra entreoberta deixa escoltar tota mena de sons característics del despertar del dia.

Moltes vegades és una sola frase la que encén l’espurna. Una frase escoltada a l’atzar, fins i tot en un context que no té res a veure amb allò sobre el que acabaré escrivint. Altres vegades, la inspiració arriba a través d’alguna de les meves diverses muses: una vivència, una pel·lícula, una entrevista, una conversa o una reflexió que, de sobte, ressona d’una manera especial i m’atrapa com un ham.

Els éssers humans no som tan diferents. Fa més de vint anys que recorro aules universitàries i em moc per empreses de sectors molt diversos; treballo amb persones separades per quilòmetres de distància, cultures i costums diferents. Tanmateix, els comportaments, les emocions, els sentiments, els conflictes, els dubtes i les aspiracions s’assemblen molt més del que imaginem.

Aquests dies estic en mode open mind, oberta al que vingui. La frase que ha desencadenat aquesta reflexió la vaig escoltar a Candela Peña, una actriu extraordinària i una dona que, unes vegades amb un humor intel·ligent i proper i d’altres amb reflexions profundes, aconsegueix captar la meva atenció en cada intervenció.

D’aquella entrevista, republicada en una xarxa social, van sorgir molts comentaris summament interessants. Després, llegint les aportacions de les persones que, com jo, hi van quedar atrapades, n’hi va haver una que se’m va quedar gravada: «Hi ha coses bones que arriben als cinquanta». I jo hi afegiria: també als cinquanta-cinc, als seixanta i més enllà.

No parlo només de pensament positiu o d’actitud, tot i que totes dues coses ajuden. Parlo d’una posició gairebé rebel. Em refereixo a la decisió conscient de no llençar la tovallola. De continuar sentint curiositat, de seguir aprenent, d’atrevir-se a començar projectes nous quan altres esperen que et conformis a gestionar allò que ja coneixes. També de tenir la valentia de renunciar a tot allò que afecta negativament el que, en economia, s’anomena cost d’oportunitat.

I potser una de les coses bones que també arriben amb els anys és una manera diferent de relacionar-se amb la incertesa. No desapareix; de fet, els qui emprenem hi convivim amb força freqüència. Però aprens a no deixar que ocupi tot l’espai, ni que ho faci d’una manera que t’espanti i, per tant, et desmotivi o et bloquegi.

Fa escassament dos dies, en una taula de tertúlia entre persones emprenedores, algú va comentar que, quan la motivació falla - perquè inevitablement hi ha dies que falla-, allò que et permet continuar són els hàbits i el mètode. Hi estic d’acord. I hi afegiria alguna cosa més: mantenir una ment oberta. Aquest open mind que et permet acceptar que no sempre tindràs totes les respostes, que hi haurà camins que es tancaran i d’altres que apareixeran sense haver-los previst. Potser l’experiència no elimina la incertesa, però sí que t’ensenya a conviure-hi millor.

Perquè algunes de les millors coses no arriben quan ets jove. Arriben quan has après a distingir allò que és important d’allò que és accessori; quan ja no necessites demostrar tant i pots dedicar més energia a construir, gaudir i aportar. Quan pots explicar els continguts no només des de la teoria, sinó també des de la història personal i compartida amb altres persones.

Hi ha coses bones que arriben als cinquanta. I moltes altres que només arriben quan decideixes que encara et queda molt per viure i continues obert que la vida et sorprengui, amb la predisposició de continuar aprenent.