Elegància empresarial. La bona educació.

Digueu que soc antiga o romàntica, però trobo a faltar les bones formes, l'amabilitat i la cortesia.

¿Recordeu l'experiment que Victor Küppers duia a terme amb el seu fill en un ascensor del Corte Inglés? "A veure fill... quantes persones ens saluden..." bé, doncs emulant el meu admirat Küppers, és un experiment que, amb la meva senyora mare, amb 89 anys i còmplice de molts dels meus articles, posem a la pràctica en la nostra compra mensual al supermercat. "A veure quantes de les persones que es creuen amb nosaltres al passadís estret que porta a la sortida, ens miren i emeten una salutació, a veure quantes de les que pugen amb nosaltres un pis del pàrquing al supermercat, emeten una salutació..." Increïble, se sorprendrien. L'estadística ens diu: "recuperar les formes és urgent."

Però la meva reflexió se centra en l'entorn professional. Són les presses o són els nous canals el que ha influït que es perdessin les bones formes? El meu enfocament, en aquesta ocasió, sobre la bona educació i la seva relació amb l'elegància empresarial està vinculat a la comunicació adequada i a l'etiqueta professional, independentment del lloc que s'ocupa en l'organigrama.

L' amabilitat i la cortesia, és una competència clau i una extensió de l' autolideratge, del lideratge i de la marca personal. Com represento la meva empresa i molt especialment com em represento com a professional.

Traslladar la bona educació al context professional, cobra especial rellevància, ja que el nostre comportament té un impacte directe en com es projecta i percep l'organització en el seu conjunt. En aquest sentit, un equip que cuida les seves formes i té present l'amabilitat, la cortesia, el respecte mutu, la humilitat i la paciència en les interaccions personals i professionals, projecta un missatge subliminar: és un equip eficient i cohesionat. Projecta amb la seguretat ¿No els sembla?

Existeixen no pocs actes relacionats amb la comunicació adequada i l'etiqueta empresarial en el nostre dia a dia. Pot ser que les presses influeixin, però no prou com per recuperar o posar en pràctica aquells detalls que marquen la diferència.

Tots podem connectar amb situacions diverses i que semblen banals, però les nostres accions parlen més de nosaltres mateixos que les nostres paraules.

Com comuniquem verbalment? o com no comuniquem, el silenci també és una forma de comunicació, i no ho dic jo, ho diu el pare de la teoria de la comunicació humana, Paul Watzlawick, al qual he fet referència en més d'un article. Com ens comuniquem per escrit? La interacció del dia a dia parlada o escrita va deixant pistes també de la nostra professionalitat.

Les petites accions són les que marquen la diferència, la cortesia i la bona educació s'haurien de posar de moda, haurien de formar part de les competències clau, de les habilitats toves "les soft skills", que d'altra banda són les més aplicables a qualsevol àmbit professional. És el que marca la diferència entre executar correctament i destacar. No sé vostès, però a mi m'agrada interaccionar i molt especialment treballar amb persones amables, potser perquè el meu predominant en els tests de comportament o conducta és un clar: "orientació a persones", també a resultats, per suposat. Per a mi la interacció és crucial. En el meu cas, he de reconèixer, em fidelitza la persona més que el producte o el servei en qüestió.

Comunicació verbal i escrita: fons "contingut" i forma "presentació."

En una organització, la forma en què cada persona que forma part de l'equip humà interacciona entre si (col·legues, comandaments intermedis, directius...)  i amb la resta dels grups d'interès (clients, proveïdors...) també parla de la cultura corporativa. Una cultura organitzacional que valora i promou l'educació, cortesia i una adequada comunicació enriqueix relacions i esdevé un avantatge competitiu.

En relació a la comunicació verbal, donaria per a un altre article, però simplement amb posar en pràctica l' escolta activa plena, no interrompre i respectar els torns de paraula, i per suposat l'ús d' un llenguatge assertiu, aprendre a argumentar des del respecte. "Difícil és dir quant concilia els ànims humans la cortesia i l'afabilitat en parlar." Marc Tulio Ciceró.

Si reflexionem sobre la comunicació escrita, no podem obviar els correus electrònics que han passat d'eina a tasca... però no hem d'oblidar que és un dels canals més utilitzats en l'entorn empresarial per la qual cosa, un correu sense resposta o amb un to inadequat pot ser i és una font de conflictes.

També altres canals: WhatsApp, Telegram... Si sents enuig o tensió, espera a escriure, o deixa aquest correu o aquest missatge sense enviar, llegeix-lo més tard, segur que canvies alguna frase o fins i tot el tornes a redactar. Posa-li to.

De la mateixa manera, respondre missatges escrits en horaris inconvenients també mostra falta de consideració. Programar un correu electrònic és una opció que ens facilita la tecnologia. Pel que fa a la forma, podem redactar correus concisos, estructurats i amb el to adequat per millorar la comunicació i respectar el temps i les necessitats o bioritmes dels altres.

Sensibilitat, empatia i intenció

També en situacions especials podem demostrar la nostra marca personal. Tots segurament recordem situacions en què membres de l'equip, sense importar la seva posició, deixen de formar part de l'organització per diversos motius (jubilació, un canvi de rumb, la finalització d'un contracte laboral...) No respondre a una carta de comiat o no dedicar unes paraules a col·legues que deixen de formar part del grup reflecteix aspectes de la nostra pròpia naturalesa.

Jo sóc així

Reflexió extra destinada a aquesta mítica afirmació, lluny de demostrar determinació i seguretat, pot estar relacionada amb una evitació al canvi o a l'adaptació. En l'àmbit professional, l'autoconeixement, l'autodisciplina, la flexibilitat i el creixement personal són claus. Una mentalitat molt rígida pot suposar un obstacle. Una comunicació clara, assertiva i determinada si està acompanyada de les formes correctes, poden ser un bon indicador de respecte cap als altres i cap a un mateix i reflecteixen un alt nivell de professionalitat, si per contra confonem direcció i determinació amb brusquedat, aquí no és.

Finalitzar aquesta llarga reflexió, com veuen no passaré a la història com "Olga la breu", potser podríem iniciar petites accions per contagiar a la resta. "L'educació és l'arma més poderosa que pots fer servir per canviar el món." – Nelson Mandela