Baixar-se de la roda del hàmster, una pausa i un respir essencial.

Un hàmster es pot passar hores donant voltes en una roda. Sembla ser que aquesta activitat incessant i contínua d'aquests petits animals pot obeir a diferents causes relacionades tant amb aspectes biològics com de comportament. Quan estan en llibertat, recorren llargues distàncies per buscar aliment, són animals molt actius, raó per la qual quan estan en una gàbia en captiveri, necessiten estar en moviment. Si això succeeix en excés sembla que es relaciona amb diferents causes: falta d' estímul en l'entorn, estar en un espai massa petit, o bé per estrès crònic.

Em sorprèn com podem arribar a semblar-nos a tan simpàtics rosegadors i com podríem fer una curiosa analogia amb l'ésser humà. El seu continu moviment a la roda, sense rumb fix, em connecta amb aquesta activitat constant que no ens condueix a cap lloc significatiu i pot portar-nos als humans, a l'esgotament tant físic com emocional.

Les insistents demandes de l'entorn laboral, combinades amb una cultura que s'enfoca únicament en la productivitat, solen crear una dinàmica insostenible que impacta negativament en la creativitat, el rendiment individual, la motivació i el més alarmant, la salut i el benestar de les persones.

Els projectes necessiten dur-se a terme amb rapidesa, però sovint amb mancança de recursos que permetin l'agilitat requerida. Afrontar terminis poc realistes impedeixen gaudir del procés. Això deixa poc temps per a una planificació adequada i encara menys per estimular la creativitat i la innovació. La pressió pels terminis molt probablement acaba afectant la qualitat del producte o servei final.

Les petites i mitjanes empreses, i molt especialment els professionals independents es troben atrapats en una rutina mecànica i constant.

Emprenedors i freelancers es veuen obligats a acceptar projectes de manera contínua per poder subsistir en un sistema que no està dissenyat per a ells. Si a això li sumem que en ocasions, les persones i dedicació d'alguns projectes estan en franc desequibri amb la compensació "Ja podem plegar."

Factors que deixen poc temps per a la creativitat, la innovació, la planificació estratègica i per avaluar la direcció del seu negoci. Aquesta forma de vida en un context de "roda perpètua i contínua" pot tenir conseqüències no del tot favorables.

Conseqüències de la roda constant

Fagocitació del talent. Sense moments de descans i activitats alternatives que renovin coneixements i pensaments, la motivació i el talent també es desgasta. L'impacte emocional de l'esgotament tant mental com físic, no deixen pensar amb claredat, per la qual cosa el propòsit, s'esvaeix en l'horitzó. Sense propòsit no hi ha motor.

La creativitat i la innovació no són conceptes abstractes; requereixen ments clares, i precisen temps i espai perquè no quedin relegades a un segon pla per complir terminis, apagar focs i atendre les urgències diàries.

L'absència d'espais per recarregar i créixer i seguir aprenent, nodrir-se de nous coneixements, explorar i desenvolupar-se...

Aïllament social i mancança de xarxes i grups, una cultura de l'individualisme, són conseqüències del ritme frenètic i d'estar constantment actius i produint. Atrapats a la roda del hàmster.

Com poder-nos baixar de la roda?

Prendre la decisió d'aturar la roda no implica vagància, fracàs, renúncia o rendir-se; més aviat, és tot el contrari. Es tracta d'atorgar-se el permís per fer una pausa, recalibrar i recarregar energies per poder donar el millor d'un mateix.

Potser és hora de plantejar-se dir "no" a projectes que no compensen. Quant de mi? Quantes hores a la roda? Compensa?

Buscar espais per a l'aprenentatge compartit: espais de formació, fòrums de col·laboració significativa. són eines essencials per créixer en lloc de simplement "fer". Omple els teus dipòsits d'energia amb activitats diferents.

Teixir xarxa real, autèntica, i ampliada. L'home és l'únic animal al qual no li agrada estar aïllat. Fa poc llegia "qui té un equip té un tresor", has de trobar el teu equip, o la teva xarxa, de vegades mires en la direcció equivocada, i són grups que et retornen de ple a la roda.

Busca qui comparteixi amb tu no només la tasca, també el propòsit, la il·lusió i les celebracions.

D'altra banda, és important normalitzar la fluctuació natural de la motivació, això pot ser útil, ja que és un concepte tan ideal com irreal. La nostra energia és dinàmica, amb oscil·lacions. Passar per moments baixos no significa que estem fracassant.

La motivació és una emoció que fluctua, influenciada tant per nosaltres mateixos com pel nostre entorn: les circumstàncies, les experiències i l'ecosistema en què ens trobem. És normal experimentar dies difícils o fins i tot períodes prolongats de baixa motivació. L'important és no deixar que ens atrapi aquest sentiment.

Baixar-se de la roda requereix un esforç personal. És fonamental aprendre a establir límits i practicar la reflexió i la meditació, que ens ajudin a mirar cap endins en certs moments i a replantejar els nostres objectius i prioritats. Important considerar el descans i la desconnexió, encara que de vegades sembli poc productiu és tot el contrari.

A nivell de les organitzacions en algun moment caldrà desafiar la norma i trencar la inèrcia actual, per fomentar una cultura centrada en la qualitat més que en la quantitat. Crec fermament, que les empreses que apostin per ritmes més sostenibles, on la qualitat  prima sobre la quantitat i on es cuidi el talent, seran les més competitives.

Reprendre el control del nostre temps, és reprendre el control de la nostra vida. Si la roda del hàmster gira de forma contínua, sense rumb fix, la nostra energia es veurà afectada, s'apodera de nosaltres el cansament, els pensaments negatius, i correm el risc de perdre el focus i amb ell la il·lusió.

Creure que l'èxit es mesura per estar ocupats constantment és un error. Si tens la sensació d'estar en captiveri, que la teva gàbia és massa petita, que estàs constantment girant sobre la roda sense una direcció significativa, potser és el moment de canviar.

"Només aquells que s'aturen a mirar, descobreixen que el món està ple de bellesa."

T.S. Eliot